Això d’UDC [Resposta a Raimon Calders (RE: Això del Duran)]

NOTA: en faig un article perquè com sempre m’he allargat massa com per fer-ne una resposta a un comentari que feia l’amic Raimon Calders a l’article anterior “Això del Duran”.

Hola Raimon,

El que planteges al punt a) és una qüestió darrera de la qual fa molt de temps que vaig.
Què farien els 13 diputats d’UDC en un hipotètic cas de defenestració sumària de Duran?
Ja ho he comentat anteriorment: ara mateix, a les llistes d’UDC només hi va qui té un pacte personal de fidelitat a Duran o els seus lacais orgànics. No ho dic jo, ho diuen ells.

L’obeeixen cegament perquè el seu progrés material (sous i prebendes) depèn de la voluntat de Duran i tal com està la cosa no es pot jugar amb el pa de la família, ni amb la casa a l’Empordà.

Però, atenció: Duran només obté sous i prebendes per a repartir si CDC els hi dóna! Aquesta és la gran arma que té Mas i és la reticència a fer-la servir de forma contundent allò que fa que tothom tingui tota mena de sospites. Jo, sense tenir-ne cap mena de prova tangible, només fent servir la lògica elemental, concloc que el més probable és que Duran tingui accés a informació de tipus personal sobre la gent de CDC, de manera que si l’intenten tocar, ell els pot posar en situacions molt compromeses.

Per altra banda, com dic, fa temps que penso en el problema UDC, de molt abans d’aquestes eleccions. El principal interrogant que em plantejo, dins de la qüestió general de quin paper faria UDC en unes eleccions, és quina implantació té realment UDC.

No hi ha dades públiques de militància i curiosament fins i tot els crítics de Duran a qui ho he demanat directament callen, però tenim algunes pistes.

Per exemple, la setmana passada, amb l’estripada de carnet de 25 militants d’Osona, es va dir que UDC perdia un terç de la militància a la comarca. Al Berguedà, on 8 militants van donar-se de baixa, es va dir que eren 8 de 25 (7 de 12 a Berga ciutat).

Amb aquest tipus de xifres, jo concloc dues coses:

1. que UDC no és un partit, sinó un micro-partit, amb una militància real que deu comptar-se com a molt pel miler de militants actius a tot el país, si hi arriba. Em penso que Reagrupament i SI tenen més militants de pagament. O els tenien, vaja.

2. que veient el nombre paritari de representants als òrgans de CiU i les desenes o centenars de càrrecs (inclosos els diputats al Parlament, però també batllies, regidories, consellers comarcals, diputacions, empreses públiques, semipúbliques i “amigues”…), estic convençut que ara mateix el nombre de militants d’UDC que no viuen exclusivament de la militància política ha de ser anecdòtic.

Per tant, tornem al principi: si tots o la immensa majoria viuen de Duran i és Duran qui ha negociat una bicoca total i única, perquè això és mèrit d’ell, evidentment; si creiem que cal desfer el control total de Duran sobre els militants, diputats inclosos, només se m’acudeix una forma:

Que CDC compri la militància d’UDC, començant pels diputats, fent-los una oferta superior a la de Duran, a canvi d’assegurar que votaran amb el bloc sobiranista.

Fixa’t que sóc pràctic: el que cal és assegurar el vot al Parlament, que el bloc sobiranista triomfa. No parlo de subornar-los per tal que abandonin UDC o que facin un cop intern per defenestrar Duran. Per això no crec que hi hagi temps, ni crec que Duran sigui tan estúpid per deixar-s’ho fer.

Després, un cop s’hagi assolit l’objectiu principal, és irrellevant què passi amb UDC, Duran i els diputats.

Difícil? Potser. Jo confio que igual com és un fet objectiu que s’han deixat comprar per Duran, es poden deixar comprar per Mas (o Pujol Jr., que és un paper que li escau més).

En tot cas, si finalment es fa palès que els 13 diputats d’UDC poden fer fracassar la legislatura, serà el moment de la guerra total: CDC haurà de trencar la federació de forma immediata i concentrar-se a anihilar UDC arreu del país.

Sobre ERC, el teu punt b).

Ja ho deia a l’article sobre el post-25N, que la millor opció per al procés és que ERC entri al govern. I que em sembla impossible que ERC, fora del govern, pugui resistir més d’un pressupost, no només per la pressió de CUP i ICV, sinó sobre tot per la pressió interna dels hooligans d’esquerres que Junqueras no va purgar. Però em sembla que fins ara Junqueras ho fa bé: CiU demostra que n’ha après de 35 anys d’espanyolejar i que cada escletxa lèxica, semàntica o gramatical que se’ls doni serà explotada.

Fa uns mesos vaig fer l’analogia que Mas era un heroi involuntari, com un jugador de pilota asteca d’aquells que com a recompensa per guanyar eren sacrificats als déus de la forma més cruel i més brutal. Mas es troba que ara mateix l’independentisme l’està fent pujar piràmide amunt i ell, que no ha tingut mai vocació de missatger diví, lògicament té tremolor de cames i si pot fugirà.

ERC va fer mans i mànigues per assegurar-se que seria ella el guardià solitari que faria pujar Mas a la piràmide, li obria el pit amb un ganivet d’obsidiana, li arrencaria el cor i tots contents i independents. Va fer mans i mànigues, com dic, per tal que guardians de provada mala llet i de presa dura i irrompible com SI, no li fessin la competència, per pura vanitat: perquè a ERC no li agrada que altres li diguin que de vegades fluixeja i que faci el favor d’estar atenta i no entretenir-se mirant els ocellets. Però ERC se’n va sortir i ara és responsabilitat de Junqueras no deixar anar Mas ni un segon fins haver-li arrencat el cor.

Com dic, la fermesa mostrada aquest cap de setmana amb la qüestió de la data del referèndum em sembla un bon signe de Junqueras (malgrat que encara no han assegurat que sigui un referèndum, ni que sigui sobre la independència! Ho repetiré tants cops com calgui!).

Per respondre la pregunta final que fas:

Jo personalment crec que si no ens en sortim amb el referèndum, Espanya estarà encantada de la vida i, de fet, veurem que afluixa de forma immediata, perquè ells pensen a llarg termini, al contrari que nosaltres, que hem perdut la cultura d’estat i de govern i que no tenim una casta professional de governants (no parlo de Rajoy et al., sinó dels centenars de milers de càrrecs funcionarials: l’engranatge que de debò fa anar l’Estat, amb majúscula). Fins i tot unes bèsties afamades com el PP veuran que, fracassat el referèndum de 2013-2014, el gos haurà mort.

Si encara fóssim als anys 50, fracassar en el referèndum seria una cosa que podríem permetre’ns. Però ara mateix, a 2012, simplement no podrem amb la demografia i estarem condemnats a ser una minoria al nostre país. Una minoria cada cop més petita, fins a ser políticament impotent.

La qual cosa no vol dir que el que comento a dalt deixi de ser vàlid: si UDC fa fracassar el referèndum, caldrà eliminar-los políticament i continuar la lluita. L’independentisme actiu haurà de tornar a la trinxera, des d’ERC o des d’on calgui. Caldrà fer tots els possibles per tal que CDC no torni a espanyolejar. Però el declivi electoral de l’independentisme estarà cantat. No et parlo de 2014, ni 2016, sinó a mitjà termini i tenint present que si el referèndum fracassa, CDC no s’hi voldrà tornar a implicar durant una generació. És a dir, mai més, per molt que mantinguin una estètica sobiranista.

En tot cas, no s’haurà d’abandonar la lluita mai. Morir matant sempre és preferible a deixar-se fer com una colla d’ànecs de fira.

Advertisements

4 responses to “Això d’UDC [Resposta a Raimon Calders (RE: Això del Duran)]

  1. Raimon Calders

    Higini vista la teva resposta que, com sempre, fa pensar i meditar (que és del que es tracta) i vist el panorama actual, només tenim dues sol.lucions: o fer el referendum, el mes ràpid posible, inclús abans del 2014 (com vol Esquerra) i que surti com vulgui, o no fer-lo mai, tot esperant unes condicions idònies (CiU) que, segur, no arribaràn mai.
    Val més fer el referendum precipitadament -i perdre’l- que no fer-lo, especulant amb unes condicions óptimes (que no es donaràn mai).
    A mi, parlo personalment, em frustaria menys perdre un referendum per haver-lo fet a corre-cuita, que no fer-lo tot esperant una entelequia (unes condicions imposibles).
    Cada cop tinc més clar, i dono tota la raó a Esquerra en aquest aspecte, que tenim pressa, molta pressa. El temps (contra el que
    deia Churchill i cita Jordi Barbeta) en aquest cas juga clarament en contra nostre.

  2. Hi ha una tercera solució: proclamar la independència des del Parlament, aprofitant que de tota manera no ens deixaran votar. El referèndum, després, amb el fet consumat. En aqueixes condicions serà molt difícil perdre’l; molta gent que hauria dubtat abans s’hi sumaria després; i molts nos es quedarien a casa.

    • Hola Ferran,
      Totalment d’acord. A mi sempre m’ha semblat que la DUI és la millor via, a part de ser l’única possible. Tota la comèdia del referèndum etc me la prenc com burocràcia inevitable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s