Això del Duran

Ara tothom plora i treu escuma per la boca i per tot quant orifici perquè CDC diu que en Duran no deixa que Mas pacti amb Junqueras una data, ni tan sols aproximada, per a la famosa “consulta”. Avui si que, de debò, no m’hi estendré gens: ja us ho havíem dit, carallots!

Primer, això d’en Duran, no és “en Duran”. Sempre se li ha dit de tot i res de bo, al Dioni de la Franja, al Cerillo, a l’Home de la Suite. El que ningú no li ha dit mai és que sigui ruc, segur.

Recordem que malgrat que no se li coneix cap mena de feina (fins i tot quan va entrar al govern Pujol, només va aguantar-hi un any), l’home és jurista de formació i de professió gimnasta de la llengua. El que en anglès se’n diu “silvertongue”. En aquest cas, Duran es limita a fer el que he denunciat en articles anteriors, el mateix que López Tena denunciava sempre: explotar les clivelles que els rucs “pactistes” li ofereixen. Fa el mateix que fa Espanya, pel mateix motiu: són dolents i immorals, però són molt bons en el que fan.

Llavors, esbandim el tema. La culpa no és del Duran de forçar que es compleixi allò que es va pactar: que es faria “una consulta” (sobre què?) “prioritàriament en la propera legislatura” (i si no es pot, doncs no). La culpa és de qui va encaparrar-se a voler vendre que la resolució del Parlament deia el que no ha dit mai i de qui insistia que volia el referèndum “tan aviat com sigui possible” i votava un nyap que ni parla de referèndum ni parla d’un termini temporal.

De la mateixa forma, no és culpa del PP de posar en marxa el seu aparell judicial i legislatiu per destruir la immersió a les escoles catalanes, quan són els hipotètics partits pro-immersió els que fan un nyap legislatiu on s’obre de bat a bat la porta a que el castellà sigui vehicular, per molt que repeteixin un i altre cop que “no és això” el que diu la llei.

De la mateixa forma, no és culpa de l’estat espanyol i els seus successius governs de ser centralista, de retallar, minar, laminar, destruir una autonomia que ja era de fira quan va començar, quan van ser els hipotètics partits i ciutadans catalanistes els que van votar que sí a una constitució que deia el que deia exactament, i no pas cap altra cosa, per molt que s’entestin  a dir que “s’han carregat l’esperit del 78”.

En resum, tot plegat és una nova febrada d’aquest infantilisme mental i social i d’aquesta insolvència intel·lectual que, segurament, ens acabarà liquidant com a poble ben aviat, a no ser que algú (Junqueras) els posi al damunt de la taula i en faci alguna de grossa per tal d’assegurar que el referèndum és un referèndum, que la pregunta és si volem ser independents sí o no, i que es farà a finals de 2013, 2014 com a molt tard.

Si no, la culpa no serà d’ells i mereixerem el que ens passi.

ACTUALITZACIÓ:

Fa uns minuts que ha començat la compareixença de Duran després del Consell Nacional d’UDC on ha explicat quina és la seva postura respecte a la manca de pacte amb ERC. Confirma fil per randa el que explico aquí amunt: ERC va pactar amb CiU una resolució que expressava el desig de fer “una consulta prioritàriament en la propera legislatura”. Ha expressat el seu disgust perquè ERC ara se’n vulgui desdir, malgrat el que considera que va ser una concessió “unilateral” de CiU d’abandonar el terme “prioritàriament” per comprometre’s a fer la en aquesta legislatura, o sigui, potencialment tan tard com l’any 2016.

És fastigós, sí, però recordeu què dic: tota aquesta guerra de desgast és per la data, només. Després, si no peta tot abans, és clar, n’hi haurà una altra per si és referèndum, o “consulta” o botifarrada. Després sobre la pregunta. Després sobre el cens. I si cal, després per si hi ha observadors, per si les paperetes són en Times New o en Comic Sans.

El catalanisme insisteix un cop i un altre a fer exactament el contrari d’allò de què ens acusen els espanyols. És fals allò de que “os pierde la estética”. Totalment fals, una falsedat interessada, com allò del “pactisme” i del “pacifisme”. Tot fals, per afalagar-nos i desmobilitzar-nos.

Si hem tingut problemes, històricament, és precisament per la manca total d’estètica: els Comtes de Barcelona no van considerar necessari fer el tràmit d’anomenar-se Reis de Catalunya (mentre qualsevol pastor pollós càntabre o pirinenc es declarava rei, i emperador, si calia), i a partir d’aquell moment la història política de Catalunya ha estat un despropòsit total.

No cal repassar els darrers vuit segles, només cal mirar les darreres tres dècades, on tot plegat ha estat un desideràtum rere l’altre, un confiar en “l’esperit” de les lleis, deixant de banda el poder de les paraules i els significats claríssims i inapel·lables dels diccionaris. Ho vam fer aplaudint amb les orelles una constitució que nega la nació catalana i ens subordinava absolutament en tot. Ho hem fet en totes i cadascunes de les lleis que hem aprovat. Ara plorem.

No és la independència el que ens cal, sinó classes intensives de lectura i comprensió de textos.

Anuncis

One response to “Això del Duran

  1. Raimon Calders

    Tens raó, Higini, però caldria destacar:

    a) Que, sense Duran, si consegueix captar tots els escons d’Unió, Convergència es queda, crec, amb 13 escons menys. I, amb aquests 13 escons de menys, la majoria absoluta resulta imposible, sigui quina sigui l’aliança o coalició que trii Convergència. Mas, per no haver sol.lucionat el problema Duran, al qui s’hauria d’haver enfrontat fà anys, es troba agafat – i ben agafat- pels … Mala peça al teler. Deixar podrir les situacions porta a aquests atzutzacs sense sortida.

    b) Junqueras no està, tampoc, exempte de culpa. Darrera hi té -pràcticament- l’aparell de sempre d’Esquerra, qui li faràn tantes travetes com puguin. A més, tampoc m’agrada gens l’actitud d’en Junqueras: pressionar i pressionar, però sense responsabilitzar-se. Hauria d’haver acceptat entrar (amb tots els riscos i assumint-ne les conseqüències) a un govern de coalició amb CiU. Llavors si que estaria plenament legitimat per a exigir a en Mas el que calgués. Ara per ara, doncs, la seva actitud és igual d’ambigua que la de Convergència: el si peró no, el voler influir des de fora en el govern i -alhora-voler fer d’imposible cap de l’oposició, etc.etc. Un nyap, vaja. Junqueras vol les medalles, però defuig les patacades. Aixó és trampa.

    En resúm, tan per un costat (Esquerra) com per l’altre (CiU) ho tenim cru, i si abans de començar ja van maldades, no cal ser un crack en estrategia política per adonar-se’n que pinten bastos, i que aquesta legislatura serà un fracàs estrepitós en quant a l’objectiu del referendum i qualsevol altre que es pugui plantejar.

    I la meva pregunta: permetrà el govern d’Espanya unes noves eleccions anticipades en un espai de temps tan curt, o li serà l’excusa perfecte per a suspendre la m…. d’autonomia que tenim? Hi ha gent que estaria molt contenta que aixó passés. Amb una ingeniutat entendridora, pensen que Europa correria en ajudar-nos. Estic segur que, a menys que hi hagi una intervenció militar, en qualsevol altre suposit, Europa NO mourà un dit per nosaltres.

    I tens raó, històricament tenim una tendència innata a esguerrar les coses. Sempre dic que l’enemic el tenim a casa. Espanya ajuda a fotre-n’s, peró el veritable problema sóm nosaltres.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s