El geoisme pot ser una solució per a l’Estat Democràtic Català

El Georgisme (de Henry George), actualment anomenat “Geoisme” (de “geo”, “terra”) és una filosofia socioeconòmica que s’emmarca dins dels moviments liberals clàssics i d’esquerres o, com en diem a Europa, llibertaris.
Penso que tant els fonaments (que explicaré a continuació) com les conclusions del geoisme s’adiuen com el guant a la mà a la tradició sociopolítica catalana i que, a més, de retruc, la seva aplicació podria ajudar enormement a l’establiment i arrelament del nou Estat Democràtic Català que ja arriba. Potencialment, molts dels problemes principals que podria haver d’encarar el govern català durant els primers anys podrien ser evitats.
El principi bàsic és la llibertat, com no pot ser d’una altra manera. La llibertat individual, de la qual es deriven altres principis com la justícia social. Aquest èmfasi en l’individu va fer que tradicionalment George no tingués gran predicament entre els marxistes, com el lector es pot imaginar. Per altra banda, George creu que existeixen uns béns públics, de titularitat col•lectiva, l’apropiació dels quals per part d’una minoria és l’arrel de tots els mals socials i les injustícies socioeconòmiques típiques d’Occident (de fet, de tot el món). Aquest principi fa que fins i tot avui dia els moviments llibertaris capitalistes (el que als EUA s’anomena “libertarians”) abominin del geoisme o el considerin una excentricitat.
En curt, George diu que la llibertat individual té una expressió bàsica i fonamental en el respecte a la integritat de l’individu. La clau de volta és quan explica que la integritat individual és més que el dret al propi cos i la pròpia moral i opinió i la fa extensiva a la propietat privada. No entesa com el conjunt de coses que un “posseeix”, sinó com el fruit d’un mateix: del seu enginy, de les seves mans, de la seva suor. De la mateixa forma que sotmetre el cos o la ment d’una persona per la violència física o moral és un atac contra la llibertat, també ho és apropiar-se del seu treball.
No és estrany que el públic de George fos fonamentalment de classe obrera, en el sentit decimonònic del lumpen-proletariat, que es presentés a alcalde de Nova York per un partit sindicalista (quedant segon després d’una tupinada electoral, però vencent Roosevelt, que va quedar tercer) i que el seu principal defensor fos un capellà catòlic (al qual la seva defensa de George li va costar l’excomunicació), que les seves idees fossin comparades amb les de Proudhon i que tant Karl Marx com l’escola austríaca el critiquessin ferotgement.
George fa un treball d’anàlisi del sistema capitalista imperant a la seva època i conclou que la divisió entre capitalistes i obrers és falsa: per crear un bé tant el treball com el capital són igualment necessaris, tal com diuen els neoclàssics. Però també fa recordatori que tant els fisiòcrates com més tard Adam Smith van concloure encertadament que tota la riquesa, de fet, es deriva de la terra (entesa com els recursos naturals que no ha creat ningú). Smith, a The Wealth of Nations, fins i tot deixa escrit que l’impost sobre el valor de la terra (no pas sobre les millores que s’hi facin, que serien impostos sobre l’activitat econòmica, és a dir, una apropiació indeguda de riquesa i un entorpiment del progrés) és “potser” l’unica forma d’impost que s’adiu amb el seu principi de no interferir en l’economia i respectar la llibertat.
Per tant, no existeix, com diuen els marxistes, una apropiació indeguda dels mitjans de producció, ni de la riquesa, per part de “la patronal”, sinó una apropiació indeguda de la font última de tota riquesa per part dels terratinents, els rendistes i els especuladors immobiliaris.
Això és així perquè, recordem-ho, el terratinent està fent un ús exclusiu d’un bé que és inherentment comú: la terra no ha estat pas creada per ell. A més, el valor de la terra i les rendes que en deriva (sigui arrendant-les a un pagès que hi aplicarà el seu treball per produir béns; sigui en forma de lloguer a un capitalista que hi ha muntat una fàbrica per produir béns aplicant-hi el seu capital i el treball que els obrers li vendran; o un bloc de pisos, o un centre comercial; o una via de tren…), no són generats per cap mena de treball ni recurs que ell, com a terratinent, hi afegeixi: el valor d’un solar prové de la seva ubicació, que és generada per les millores que els altres fan al seu voltant, per la presència d’una població atreta per aquestes millores i per l’activitat econòmica que generen. Fins i tot en el cas d’un tros de terra agrícola és cert: a igual fertilitat i productivitat de dos trossos de terra, aquell que estigui més a prop d’un nucli urbà o d’una millora concreta serà sempre més car que aquell altre que estigui en un lloc remot i sense millores ni gent al voltant.
George digué que no és cert que capitalistes i treballadors lluitin per repartir-se la riquesa, sinó que lluiten per repartir-se les despulles del que queda un cop els terratinents s’han apropiat del lloguer de la terra, els usurers de l’interès i el govern dels impostos sobre els fruits del treball i l’enginy d’aquells.
La conclusió és que no són ni els patrons ni els treballadors, tots dos igual de necessaris per a la producció i el progrés, sinó els terratinents, qui conforma la “classe parasitària” que no només no aporta res, sinó que constitueix un fre constant per a la llibertat i el progrés de tota la societat i distorsiona les relacions socials, polítiques i econòmiques exercint el seu poder per a corrompre els polítics, els filòsofs i els agents econòmics.
L’aplicació pràctica dels principis georgistes, o sigui, geoistes, és que per una qüestió primer de tot de justícia social, cal assegurar-se que la terra està subjecta a uns impostos en correspondència al seu valor de mercat real. Pel mateix motiu, tant els impostos sobre les millores (immobles, infraestructures, escoles, irrigació, granges, cultius, collites…) com els impostos sobre el capital i el treball (de beneficis, d’activitat econòmica, IVA, IRPF…) han de ser eliminats. És per això que se sol fer referència als promotors de les reformes geoistes com a “single-taxers” (“pro-impost únic”) o “land value taxers”, que vindria a ser “pro-impost sobre el valor del sòl”.
Un debat bàsic entre aquells que estiguin d’acord amb els principis bàsics sol girar entorn les següents qüestions: Quants diners es recaptarien i seria viable el govern amb aquests diners? Qui els ha de recaptar? Què se n’ha de fer, dels diners?
La primera pregunta es pot respondre de moltes maneres diferents. La més evident per mi és que és el govern qui s’ha d’adaptar al nivell de recaptació i prestar serveis d’acord amb ella, no a la inversa. Personalment, a nivell intel·lectual, estaria a favor d’una aplicació radical de l’impost únic, amb un tipus igual al valor del sòl. És a dir, si un té un solar de 200.000 euros, 200.000 euros a l’any d’impostos. La feina seria d’ell per fer les millores pertinents sobre la terra per tal d’obtenir-ne prou diners com per poder pagar els impostos. Es fa palès doncs que l’especulació immobiliària i el “pelotazo” esdevindrien si no totalment impossibles, sí altament improbables, d’un dia per l’altre a partir del mateix moment que s’apliqués aquesta reforma. Tot això es deriva d’aquell famós exemple que recomana que un impost sobre el treball no pot ser mai del 100%: la gent deixaria de treballar. Doncs amb un impost del 100% sobre el valor de la terra, la gent deixaria d’especular i hauria de fer millores productives, o alliberar la terra perquè la pugui fer servir algú amb més bones idees.
De totes formes, tinc la intuïció, no comprovada encara (estic intentant fer un estudi de les dades disponibles ara mateix: cadastre, IRPF, IVA, bàsicament), que si el futur Estat Democràtic Català ha de tenir unes necessitats d’uns 75.000 milions d’euros anuals (en línia al que diu el Cercle Català de Negocis), amb els actuals valors cadastrals (insisteixo: no la suma del valor de construcció més el valor del sòl, sinó només el valor del sòl) ni tan sols caldria aplicar un tipus del 100%. Amb un 30% n’hauria d’haver prou per obtenir aquesta xifra. Per qui ho vulgui saber: amb un tipus del 30% a mi em tocaria pagar uns 1.000 euros al mes pel meu pis a una ubicació considerada “de primera” al centre de Gavà (preus per metre quadrat força similars a la franja mitjana-baixa del centre de Barcelona); però no pagaria ni IVA ni IRPF: firmo ara mateix.
Perquè tot això seria eliminant TOTS els altres impostos i taxes i augmentant els serveis públics fins als nivells que prediu el CCN (que diu que a igual despesa, sense la interferència de l’estat espanyol, tindrem uns serveis molt superiors). Hi ha evidentment altres opcions que depenen estrictament de l’opinió política i personal de cadascú: es podrien reduir serveis i que el tipus fos encara més baix (però això augmentaria la capacitat dels especuladors de tornar a fer de les seves). O es podria recaptar el 100% i després retornar el sobrant a cada contribuent o, fins i tot, fer com fan a Noruega i Brunei amb els diners del petroli (que també són una forma de terra tal i com l’entén el geoisme, com ho és l’aire, l’aigua, el sol…) i repartir entre tota la població els diners, enviant un xec cada any.
Pel que fa les altres preguntes possibles, la resposta és la mateixa: mentre estiguem d’acord en allò fonamental (el model), tot és qüestió de preferència personal. Jo crec que a nivell filosòfic és millor que la recaptació es fes a nivell local, comarcal o inclús de vegueria. Però és possible que per culpa de la macrocefàlia barcelonina calgués trobar una manera de compensar la manca de finançament de les zones amb un valor de la terra més baix – si no és que realment ho fiem tot a la mà invisible, que en teoria diu que amb els valors més alts de Barcelona, l’activitat econòmica tendirà a fer-s’hi més eficient, per una banda, però també a desplaçar-se a les zones més barates. També és possible que sent Catalunya un país petit i força dens i generalment industrialitzat, les diferències entre territoris no fossin tan significatives; o que la recaptació es pogués fer de forma centralitzada.
En qualsevol cas, imaginin si no augmentaria el benestar material de la població, sobre tot les classes treballadores, sense haver de suportar la tirania d’un impost tan antisocial i antiprogressista com l’IVA; i també com augmentaria l’activitat econòmica i el consum sense l’apropiació de l’IRPF que paguen els assalariats de classe mitjana. I, realment creuen que José Manuel Lara s’emportaria Planeta a Saragossa, sense impostos al capital ni de beneficis? Creuen que la gent estarà per debats identitaris, per exemple, per tocar allò que no sona amb l’oficialitat del castellà, amb un 20-30% més de diners a la butxaca, amb serveis més bons i més justícia social, i un model econòmic més eficient?
Pel que fa als avantatges concrets per al nou Estat en el moment de començar a caminar serien evidents. Tal com assenyalen tant els nostres polítics (que feinegen per resoldre la qüestió de l’”Agència Tributària Catalana”) com els estudis, inclosos els del CCN, un dels reptes del Govern serà saber quants impostos caldrà recaptar i, sobre tot, com fer-ho.
Bé, amb un impost únic sobre la terra, aquests dos problemes no existeixen. La terra no es pot evadir, com el capital (Liechstenstein, Suïssa, “con IVA o sin IVA”?) i el treball (“mercat informal”, o sigui, treballar en negre; immigració “il·legal”). El registre cadastral és públic, el fan els ajuntaments i és 100% complet. Se sap exactament qui és el titular de cada mil·límetre quadrat de Catalunya i, per tant, a qui tocaria pagar i, si fos necessari, detenir.
Quan a les mesures físiques per assegurar la recaptació, si un deu diners a hisenda i d’alguna manera pot fugir físicament i, a sobre, evitar que li embarguin els comptes (o els té a Suïssa, o en metàl·lic sota una rajola), no hi ha res a fer. En el cas de la terra, un pot fugir, però no pot endur-se la terra amb ell. Però llavors només cal enviar una patrulla dels Mossos a segrestar l’immoble i, si cal, posar-lo a disposició pública. Certament, el cadastre requereix actualitzacions i avaluacions acurades, però després d’haver-hi estat fent un cop d’ull aquestes darreres setmanes, ara mateix, tal com és, estic convençut que serveix de punt de partida. En qualsevol cas, res no impedeix que si es detecten distorsions, es vagin fent avaluacions contínues fins arribar al valor real i just. De fet, és molt més fàcil fer això que no pas desplegar l’actual sistema de comptabilitat i fiscalització dels llibres de les empreses, inspecció, etc.
Dit tot això: adverteixo que m’agrada la filosofia política i el pensament econòmic, però no sóc economista. Al geoisme hi he arribat cercant formes de conciliar el meu pensament liberal, antiestatalista i, en qüestions morals, profundament progressista. Dit d’una altra manera: m’agrada què diuen els “libertarians” americans… fins que parlen de moral, molt majoritàriament. M’agrada què diu l’esquerra europea… fins que parla d’economia, molt majoritàriament. En aquest sentit, la troballa del geoisme (que té una llarga història i s’ha aplicat arreu del món: qui en vulgui saber més, té internet per informar-se’n) va ser il·luminadora i veure que la seva aplicació a Catalunya podria funcionar, encara més (de per què seria fàcil aplicar-lo, perquè s’adiu totalment al tarannà català, en parlaré pròximament).
Per tant, aquest article, com els anteriors que he escrit sobre qüestions d’interès públic, només vol ser una crida al debat: confesso la meva limitació intel·lectual i de coneixements econòmics. M’agradaria que qui en sàpiga més s’avingués a criticar el que aquí exposo, amb raons i dades. I qui estigui d’acord amb els principis, que m’ajudi a difondre’ls i, sobre tot, a treballar les dades: quins nivells impositius serien més eficients, quines conseqüències es podrien preveure de l’aplicació del model, etc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s