28 de maig: Una nit perfecta.

Reunió de catalans per veure la final de la Lliga de Campions 2009, que enfronta el Futbol Cub Barcelona amb els morts que té a l’armari, els fantasmes que s’arrosseguen pel llimb de Catalunya i una idea molt concreta del món, el Mal, on ni el Barça ni els catalans sembla que no tenim dret a ser.

L’enfrontament, aquesta nova batalla de la guerra que lliurem, ha estat molt més que els noranta minuts daurats d’aquesta matinada (hora de Singapur). Són unes quantes setmanes de bracejar i boquejar fins que gradualment, primer, vam poder emergir del fangar anomenat “Liga Espannola” (ho lamento, no tinc enya) i sentir una alenada d’aire al rostre triomfant. És una guerra d’atrició, trinxera pura, haver de competir setmana rere setmana amb els de la destral i la cabra, això ja s’ha dit a bastament i és conegut de tothom.

Encrostonats de llot fins a l’aixella, però, encara va caldre ajupir-se una mica més, sempre amb la intenció de saltar més amunt, fins a la glòria dels fets de Mestalla. Uns fets sobre els quals no tinc res a afegir-ne un cop Salvador Sostres en va deixar una ressenya tan perfecta i enraonada que comparteixo coma a coma i batec a batec del cor.

Finalment hi ha hagut l’Operació Roma, una nova demostració – que n’aprenguin! – de que la realpolitik i els salons foscos són la via per arribar a les estrelles, que és una altra forma d’anomenar la simple normalitat per als que fa massa temps que vivim soterrats.

He llegit algun comentari dient que veure Montilla a la llotja dels caps d’estat era un flac favor de Laporta a Catalunya. No, escolti, el president Laporta no és qui, primer, ha votat Montilla i, després, ha muntat aquesta vergonya de govern de zíngars que tenim.

És lamentable que hi anés Pepe d’Iznájar en comptes d’algú altre (pràcticament, qualsevol altre), com ho és que hagi de ser el president del Barça qui faci pressió política per a que hi vagi i per a que la llengua catalana sigui present a l’Olimpico de Roma. Però és que quan els que tenen la responsabilitat política fallen, qui té la força per a fer justícia té el deure de fer-la.

Per a que ens entenguem, si cal humilar una mica més Montilla i el Tripartit per tal que el president de Catalunya i la llengua nacional siguin respectats, doncs caldrà fer-ho tants cops com faci falta, i els catalans haurem de ser prou entesos com per llegir les coses com són, les prioritats. Perquè encara no hem arribat a un punt on les nostres institucions polítiques tinguin un pes i una realitat prou tangibles com per a que les formes passin davant dels fets. No hi ha contradicció.

Unes desenes de catalans i unes desenes més d’estrangers (singapuresos, espanyols, algun basc, algun anglès, japonès, etc.) ens vam trobar al pseudopub Bobby’s, un dels locals del complex Chijmes, al centre històric de Singapur, el City Hall.

La preferència local pels esquips de la Premier és comprensible i de fet diu molt del bon gust i la bona educació que, dins del que cap, tenen els singapuresos. Algú podria pensar que els equips esportius de l’antiga metròpoli colonial, com a símbols nacionals que són, no han de ser gaire apreciats, però llavors no estaríem parlant de l’Imperi Britànic, sinó de qualsevol barraca. El cas és que hi havia centenars de persones assegudes al pati del Chijmes davant d’una pantalla enorme i el vermell era el color predominant de llarg. Als locals de l’interior, igual, excepte l’esmentat Bobby’s, on els culers érem més o menys la meitat de l’aforament.

Servei lamentable, africà, com dels pseudopubs que infecten el carrer Ferran de Barcelona, però encara més dolent. Calor, estretor, nul·les condicions audiovisuals: la pantalla era adequada, però el so inexistent i el futbol sense locució, encara que siguin les sèpies cuites britàniques de l’ESPN, no és futbol. I el desfassament respecte la retransmissió d’en Puyal, via internet al mòbil, era intolerable.

Val a dir que sóc de mirar el futbol a casa, en l’amplitud del meu sofà, menjant i bevent el que em plagui i sense estridències ni males olors ni suors. També és cert, però, que molt sovint, com aquesta matinada, em deixo arrossegar per l’acte social, el ritual, que és el que compta.

Malauradament en aquesta ocasió l’exili m’ha jugat una mala passada i tot el sacrifici de mantenir-me despert fins a les tres de la matinada, d’arrossegar la dona fora del llit i vestir-la entre promeses que seria històric, tot el sentimentalisme que hi he volgut injectar, no ha servit de gaire contra les cadires coixes, la gent desconsiderada i un ambient general que semblava apuntar que els presents no eren gaire de veure el futbol.

Vull deixar constància en particular d’una gallina vella que s’indignava cada cop que una parella de mexicans que teníem al darrere drets li dedicava algun compliment a Cristiano Ronaldo. “No hace falta insultar”, s’exclamava cap a ningú en concret. Pobra dona, presumint de nervis i afició per connexió telefònica amb algú a Catalunya i “no hace falta insultar”. No ha entès res encara i això que ja els seus dies són més aviat curts. Per cert que ella seia eixarrancada com una lleona, ben enrera el cul expulsant als altres cap a l’estretíssim pas lateral i sense parar de fer anar aquella cresta a un costat i l’altre, destruint qualsevol efecte de continuïtat per als pobres desgraciats que provàvem de seguir el partit des d’una posició posterior a la d’ella.

Un cop els nois havien fet la feina i deixant uns minuts de marge per seguretat, al minut 80 m’he rendit, no sense ganes, a l’ambient més aviat fluixot, la gallina abans esmentada i la perspectiva d’haver de competir amb cinc o sis-centes persones més per un taxi que sabia que no hi seria, així que hem marxat dignament i deixant-nos veure.

No hi ha hagut coets al cel de Singapur, ni clàxons, ni eufòria. Només l’aire condicionat perfecte d’un taxi navegant pels carrers buits, el tacte suau d’una mà i un somriure correspost. Hi ha hagut metàfores silencioses i grandesa.

Ha estat una nit perfecta, fet i fet.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s