23 d’abril: Sant Jordi

Sant Jordi és una de les diades sobre la qual deu ser més difícil escriure. La dimensió que ha adquirit el dia del patró de Catalunya fa que se n’hagi dit de tot i de totes les maneres.

Personalment opino que, quan som arribats a un punt de la història que ja s’han publicat uns quants articles sostenint que la princesa era una porca i que pobre drac, sens dubte tot el que se’n pugui dir a partir d’ara és redundant.

Però precisament és la redundància i la repetició esgotadora, irrelent, allò que fa que un acte social esdevingui costum, tradició i finalment substrat i aliment de coses tan enormes i complexes com una cultura i una nació, que no cal que siguin sequoies per a ser estupendes. Ans al contrari, potser com més petites més meravelloses i sorprenents.

Aquesta qualitat de ser sorprenent de les cultures i les nacions de dimensions moderades com les catalanes per mi té un exponent claríssim en un dia com el de Sant Jordi. M’arrisco a dir que segurament és la festa més original del món civilitzat, potser només igualada en la seva singularitat moderna pel Nadal nord-americà.

Sant Jordi-que-matà-el-Drac és la traducció medieval de mites precristians, persistents fins la nostra Edat Mitjana i d’on es recuperen valors com l’amor cavalleresc i l’antropocentrisme: el Drac que exigeix la vida física per a atànyer l’aigua espiritual de la font on ha fet el seu niu; una bèstia antihumana que no mereix res més que una llança sota la barbeta, que el passegin pels carrers del poble ferit i humiliat i que, finalment, l’escorxin.

No em sembla casual que aquest mite força contrari a l’ortodòxia vaticana per una banda sigui d’origen oriental i per l’altra hagi fet fortuna entre nacions occidentals  de desecreguts hedonistes com catalans i anglesos. Amb el permís del Sant Jordi eclesiàstic, que ho és pel seu martiri i la seva fe, ben cert, però que no té res a veure amb el que ens ocupa.

Però bé, si només fos això, si el Sant Jordi que celebrem avui només fos roses i joia de viure, no crec que se’n parlés tant ni que la versió catalana fos única al món.

La segona pota del 23 d’abril és el Llibre, doncs. El llibre com a objecte, com a motor econòmic, com a índex de consum, rànquing de vendes i hores de tele.

Diria que a hores d’ara és la part del ritual que pesa més, perquè és la que ocupa més espai als carrers, la que mou més diners (els preus abusius de les roses). La que en definitiva sosté Sant Jordi, que ja no va sobre els lloms d’un cavall blanc, si no d’un llibre d’Andreu Buenafuente.

Trobo imprescindible aquesta addició totalment moderna, d’ara, a la festa antiga. I al contrari que molta gent, opino que l’esperit comercial no es contradiu amb les tradicions d’origen espiritual ni els resta mèrit o autenticitat. L’objectiu últim de la commemoració de Sant Jordi era exactament el mateix: transmetre una sèrie de valors i conceptes que es jutjaven com a importants i mereixedors d’interès en un moment històric determinat.

Penso que el ritual perfectament establert d’abocar-se al carrer durant un dia feiner a consumir productes culturals, fins i tot si són de qualitat ínfima i destinats a l’oblit, assoleix aquest objectiu plenament.

La nostra societat, per molt que s’hi encaparri un sector d’hipòcrites que ja tots coneixem, considera que el consum és una cosa bona. Que l’activitat econòmica, el comerç, és part fonamental de la salut social i, en el cas català, la indústria mediàtica, sobre tot l’editorial, hi són cabdals.

Tot plegat, a més, em sembla perfectament escaient dins la categoria de festa nacional catalana, ja que aquest esperit liberal, sensual i comercial són una part integral de la nosta identitat com a nació, exactament com al seu moment, quan el culte al sant va triomfar entre la noblesa i el poble, ho era el valor militar.

Així doncs, amor endolcit de sang i reverència per la dona, humanisme contra déus tribals i indústria mediàtica, tot plegat en l’estació de l’any més espectacular amb què el petit gerani català ha estat beneït.

Per molts anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s