1 d’abril: Sayyid Rushdie

Avui mirava al telenotícies un fragment de la presentació de la versió catalana de The Enchantress of Florence, un altre lliurament del realisme màgic d’època de Salman Rushdie . Vaig llegir el llibre quan va sortir en anglès i em va semblar entretingut, però no emocionant en cap sentit, per bé que si de primeres un vol emocionar-se no ha de recórrer a Rushdie, és clar.

L’autor parlava, com sempre fa, des del darrere d’aquelles celles d’aiatol·là que té. Sempre he pensat que a Khomeini se li’n refotia la doctrina quan li va llançar la fàtua al damunt: era enveja pura i dura d’aquella pilositat furiosa de l’escriptor.

La veritat és que Rushdie, que té un altre llibre bo, Midnight’s Children, és una decepció continuada quan obre  la boca. Deu anys amagat fent bullir l’olla de l’expectació internacional i des que pot parlar i fer anar les celles i aquella barbota lliurement sense por que entre el públic hi hagi assassins amb turbant a l’aguait, ell només fa el ridícul un cop i un altre.

Fins i tot, de vegades, a les entrevistes sembla directament que sigui imbècil, com avui amb en Cuní, que li ha fet un parell de preguntetes mig ben pensades que li han passat volant per dalt, molt amunt; tan amunt que no les ha ni olorades.

Però bé, deia que l’aiatol·là pontificava, que és el que fan els aiatol·làs, i llençava una fàtua contra l’impur blogaire estupiditzant.

L’escriptor britànic (no vulguem fer passar vaca sagrada per bèstia índia, ara) decretava que la “generació del meu fill no llegeix” perquè, reblava, “llegir blogs a internet és una cosa que no té relació amb la literatura. Té més a veure amb el vòmit: et ve qualsevol cosa al cap i tu la hi aboques”. Paraula més, paraula menys.

Deixem de banda la impossibilitat que té Rushdie de saber si és cert o no és cert que la gent llegeixi ara més o menys que en un “abans” poc menys que indefinit. Podria tenir raó.

Però és igual, perquè del que parlava en realitat era dels maleïts blogs, vomitoris infectes on la gent hi aboca els sucs sense ordre ni sentit ni, sobre tot, art. La definició de la qual, evidentment, només és en mans del Profeta, Lloat Sia El Seu Nom. 

És possible que un novel·lista professional com Rushdie, de l’antiga escola, que pot publicar un llibre cada uns quants anys i viure’n de manera molt còmoda, no dediqui el seu temps a escriure blogs de manera artística, ni de cap altra manera.

Un n’ha de saber una mica, per poder fer el que fa Rushdie. Parlo no només de compondre una novel·la clàssica, sinó també de tot el que comporta la professió concreta de novel·lista de gran èxit internacional: gires, promoció, suborns, festes, contractes complicadíssims. Per tant, no hi ha enveja en el meu comentari i sí un punt de compassió i simpatia perquè sé que el personatge tot sovint se’l menja.

Però em temo que Rushdie és tan vulgar pel que fa a la seva idea de la literatura i l’evolució dels seus gèneres com quan respon a les preguntes dels periodistes.

Trobo que, fet i fet, potser, si el seu fill es passa el dia llegint les borratxeres de tarda i els claus sanguinolents d’alguna pagesa adolescent de Minnesota al MySpace en comptes de visitar la Índia dels seus ancestres amb Phileas Fogg, no només té una idea estúpida i ofensiva de què tracta de fer molta gent que escriu blogs amb una intenció i un sentit, sinó que també és un pare lamentable i que qui estupiditza el seu fill és ell i la seva desídia, no internet. 

Al cap i a la fi, és fàcil ser bo com Rushdie i que li publiquin novel·les i anar pel món casant-se i descasant-se i enllitant-se amb models i actrius. Tindria molt més de mèrit ser igual de bo que ell i dedicar-se a escriure blogs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s